Hotel Xalet Bringué ****

Hotel Xalet Bringué ****
Carretera General 3, EL SERRAT tel. +376 - 749 100
Ordino AD300 (Andorra)

diumenge, 15 de maig del 2011

La llum de les estrelles

A primera vista, quantes estrelles podeu veure des de la finestra, o fent una passejada per la vostra ciutat? L'ull humà, sense ajuda de cap tipus de lents, per si mateix és capaç de percebre 3.000 estrelles en una nit clara. Quantes  en podeu veure vosaltres avui?



L'ull humà triga uns trenta minuts a adquirir el seu ple rendiment visual nocturn. És un procés que tots hem viscut quan passem d'un ambient il·luminat a un ambient de plena foscor; inicialment no veiem res, estem enlluernats. Progressivament, on ens semblava impossible distingir amb prou feines unes formes, comencem a notar que es defineixen els contorns i els nivells de brillantor. Al cap de poc temps, podríem moure'ns amb seguretat confiant en els nostres ulls. L'ull humà té dos "sensors" de visió, a la retina trobem dos tipus de cèl·lules especialitzades en captar l'espectre lumínic: els cons i els bastons. Els cons estan adaptats per a les longituds d'ona intenses de la llum diürna, són capaços de captar colors i de definir amb precisió el que veiem. Els bastons es troben en la part perifèrica, i són els responsables de la nostra visió nocturna. La seva sensibilitat està orientada a percebre les longituds d'ona de poca intensitat (blau), i són cecs als colors. La seva funcionalitat depèn d'una substància que segreguem, que es diu rodospina, que els va "omplint". Aquest procés triga aquests trenta minuts de què parlàvem en què cada vegada som capaços de percebre amb més precisió el que ens envolta... tot i la "foscor".



L'ésser humà, en un entorn com el nostre, en països desenvolupats, viu enlluernat. Les llums de les ciutats ens neguen literalment la possibilitat de veure el cel. Intentem imposar una intensitat lumínica similar a la diürna, i això és una cosa natural... ja que ens sentim insegurs en la nit. La llum ens permet allargar les nostres activitats, o reunir-nos i gaudir de la companyia dels nostres. Però el grau d'il·luminació nocturna està arribant a cotes que pertorben seriosament els cicles biològics, i ha passat a considerar-se com contaminació, l'anomenada contaminació lumínica. Al marge de la despesa inútil d'energia en moltes ocasions i, al marge de l'impacte ecològic en les migracions de les aus, en els cicles de fertilitat dels insectes, en la pol·linització... Doncs al marge de consideracions més complexes, hem d'entendre que ens estem privant a nosaltres mateixos d'una de les dues meitats del nostre entorn. La nit és bella. Des d'El Serrat, el cel és un bany d'estrelles, perquè tenim la sort de viure aquí, protegits per les muntanyes, en un entorn natural... Però la il·luminació de Barcelona, per exemple, es pot veure des de Mallorca. L'excés d'il·luminació i la seva mala adequació tenen un impacte molt agressiu en el cel, que es veu reforçat per la contaminació i la humitat. L'enllumenat de ciutats com Barcelona, Madrid, València... ens deixa davant cels ataronjats i grisencs. No hi ha 3.000 estrelles sobre nosaltres. La il·luminació de les nostres ciutats és visible en un radi d'uns 300 quilòmetres, i aconsegueix altures de 20 quilòmetres. És l'anomenat "skyglow": és contaminació.



Diverses associacions reclamen el dret natural als "cels foscos". Nosaltres, al Bringué Mountain Resort, som conscients de la importància del nostre entorn natural, i això inclou la qualitat del cel. Perquè es un tresor que hem de preservar, per a nosaltres, per a les generacions futures. Per això donem suport a la "Iniciativa Starlight", en col.laboració amb la UNESCO-World Heritage, signant el seu "ADOPCIÓ DE LA DECLARACIÓ SOBRE LA DEFENSA DEL CEL NOCTURN I EL DRET A LA LLUM DE LES ESTRELLES". I ens adjuntem als protocols recomanats de prevenció de contaminació lumínica, reduint l'enllumenat exterior ornamental innecessari.

dijous, 5 de maig del 2011

Felis Silvestris Silvestris - Gat Fer


Un lleuger moviment entre el sotabosc, o potser va fer soroll al moure's. Això últim ho dubto. Un gat és silenciós i, en el cas d'un Gat Fer, la seva discreció és extremada. Potser ell no em va veure i una petita imprudència el va fer visible.

En una caminada allunyant-se de les zones poblades, és relativament senzill trobar-se amb senglars, isards, guineus, aus de tot tipus, martes, marmotes... però fins avui no havia tingut l'ocasió de veure un d'aquests elusius animals.



Felis silvestris silvestris - Gat Salvatge Europeu, o Gat Fer, com li diuen a la zona de Catalunya i també a Andorra, és una subespècie del Felis silvestris o Gat Salvatge. De Gats Salvatges, en trobem per tot Europa, Àfrica i part d'Àsia. La subespècie europea es troba distribuïda de forma irregular pel continent, coexistint a la península Ibèrica amb altres felins.


De seguida es nota que no estàs davant d'un felí domèstic, ni davant d'un gat salvatgí. La seva massa muscular és molt més gran, el seu port diferent, la seva mirada intensa... la cua és més curta i característicament anellada, les seves orelles també resulten diferents. És fàcil trobar-se, als pobles, mestissatges de gats domèstics amb aquesta varietat salvatge i, al veure'ns, es nota que comparteixen algunes d'aquestes característiques. I és que, en l'època de zel, entre gener i febrer, solen baixar a buscar companyes en granges o petits nuclis urbans. Aquesta és probablement la seva principal amenaça, la pèrdua de sang. La mescla. Cada vegada escassegen més. La fauna a Andorra gaudeix de gran diversitat, però el Gat Fer es troba entre les espècies en major perill d'extinció.


Una trobada que va ser un veritable tresor. Si vénen a visitar-nos, els desitgem la mateixa sort si surten a caminar.