No m'oblidis, una flor fàcil de trobar a la zona pirinenca i que abunda a la Vall d'Ordino, entre les pastures, o a les artigues (terrenys que es guanyaven al bosc en els vessants muntanyosos), especialment en zones calcàries.
No és una flor voluptuosa, no és una reina entre les flors, és com una noia que captiva amb aquesta naturalesa seva de bellesa íntima, de bellesa senzilla.
És una flor preciosa en la seva humilitat, creix petita entre flors majestuoses ... però és difícil d'oblidar aquest color blau intens que sembla caigut del mateix cel entre el verd dels prats.
Silently, one by one, in the infinite meadows of Heaven,
Blossom the lovely stars, the forget-em-nots of the angels.
(Silenciosament, una a una, en els prats infinits del Cel,
Floreixen adorables les estrelles, les no m'oblidis dels àngels)
És una flor que es va convertir en símbol de l'amor que perdura, d'ella s'explica que un jove cavaller, en un passeig amb la seva estimada, va veure aquestes flors a la vora d'un riu. A l'ajupir-se a agafar-ne un ram per a oferir-li, va perdre el bon peu i va caure en les turbulentes aigües que el van arrossegar i, mentre la seva fi s'acostava, impedit pel pes de l'armadura, va cridar: "No m'oblidis!"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada