Moth Night (la nit de les papallones nocturnes)

Si les papallones s'extingissin, la vida tal com la coneixem canviaria en només una setmana.

Aquest 25 d'agost ha tingut lloc a Arinsal, al parc natural del Comapedrosa, la Moth Night. Un esdeveniment que té lloc a nivell europeu, per donar a conèixer les característiques i la importància de les papallones nocturnes en els ecosistemes. Ensenyar una mica més com és el seu món, les seves particularitats, la seva bellesa ... sensibilitzar respecte la seva importància en l'ecosistema, com a part dels cicles de pol·linització i com a part important dels cicles de nutrició d'altres espècies.

Les papallones suposen una de les tres categories entre els insectes més abundants. I, per cada espècie diürna, hi ha desenes d'espècies nocturnes. No obstant això, són grans desconegudes. Longevitat, hàbits nutricionals, categories, parentiu i diferències amb les diürnes... Són alguns dels temes que l'expert local Eric Silvestre i la investigadora del CENMA Marta Domènech ens han donat a conèixer en aquesta fascinant nit de les papallones nocturnes.

Aquesta activitat ha estat dividida en dues parts: en la primera, se'ns va oferir una xerrada divulgativa al propi parc del Comapedrosa segons queia la nit i, després, els participants hem pogut veure com, mitjançant una senzilla i inofensiva trampa de llum, aquests curiosos insectes eren atrets irremeiablement.

Aquesta atracció que senten per la llum és una cosa que ens ha fascinat des de l'antiguitat. La raó... potser es degui a un sistema d'orientació celest en què la lluna juga un paper ancestral, que avui per desgràcia està fortament distorsionat per la persistent contaminació lumínica.

I aquest és un aspecte que té relació amb el nostre hotel i amb el nostre suport i participació en el projecte Starlight per a la conservació dels cels foscos. Cal remarcar que l'entorn del Comapedrosa és un espai protegit i en el qual la contaminació lumínica és escassa, per la qual cosa és un entorn ideal per a l'observació de la vida nocturna. I és per tal de protegir aquesta biodiversitat que us aportem una raó més per donar suport a aquesta bella iniciativa de protegir la qualitat del cel i prevenir la contaminació lumínica.

I aquí us deixo una pregunta, amfitrions nostres: Podria ser que l'any que ve tingués lloc la Moth Night al Parc Natural de Sorteny? Ja que aquest és també un dels tresors dels Pirineus en biodiversitat i, en concret, de lepidòpters (papallones).

Eric, Marta, i a tots els participants:

gràcies per una nit tan interessant.

Es va seure per ventura Dafnis un dia sota la sonora copa d'una alzina,

cap a la qual van guiar també Coridó i Tirsis seus ramats reunits;

Tirsis, les seves ovelles; Coridó, les seves cabres abundants de llet.

Bucòliques de Virgili

VISITEU LA NOSTRA GALERIA DE FOTOS
SOBRE EL CONCURS AL FLICKR!


31 de Juliol del 2011
Planells de Mereig (Canillo, Andorra)
XXIII Concurs de Gossos d'Atura.

Un lloc preciós, una carretera que serpenteja entre Ordino i Canillo, unint les dues valls d'Andorra. És el pas, o el Coll, d'Ordino. Paisatges de bellesa difícil de descriure que canvien contínuament amb el pas de les estacions. A l'estiu, el verd dels prats, esquitxat per milers de flors acolorides, contrasta fortament amb el blau intens del cel obert.

Un home, un pastor. La seva veu, els seus gestos, els seus xiulets. El seu gos, que es converteix en una part de si mateix que corre vertiginosament, que s'atura obedient, que escolta i mira atent a l'ordre següent. Una unió difícil de veure. Una prova en què la coordinació entre l'animal i l'ésser humà és vital. Una coordinació que és fruit d'anys d'entrenament.

Un espectacle increïble, emocionant, bell.

Té l'origen en la relació natural entre l'ésser humà i els animals. El pastor, el ramat i el seu fidel ajudant i guardià. Ja fa 60 anys que va tenir lloc el primer concurs de gossos pastors, va ser al País Basc. A Andorra, la parròquia de Canillo, no obstant, en celebra ja la XXIIIa edició. Les regles s'han anat definint, les puntuacions són cada vegada més estrictes, com la precisió de l'equip que formen el pastor i el seu gos. Però l'essència continua sent la mateixa, tot depèn d'un ensinistrament intens, d'un fort vincle... i també de les ovelles! Que, en el seu mans comportament, poden resultar més capritxoses del que s'esperava.

Els que hem tingut la sort d'assistir-hi hem gaudit de la bellesa d'aquesta relació, però també d'un espectacle intens en què el cronòmetre estrenyia i se sentien a centenars de persones sospirar o lamentar-se per la mala sort d'algunes accions.

El concurs comptava amb dues proves, amb un ronda inicial que seleccionaria als finalistes de la fase final. Però, abans d'explicar com va transcórrer, hem de dir que va començar amb un minut de silenci per la mort de Celedonio García Vázquez, que hi hauria participat avui. I de ben segur que hauria rebut aplaudiments, i hauria arrencat somriures i emoció en els cors que l'haguessin vist treballar.

Es va guardar silenci, respectuosament, abans de donar pas a les proves.

Primera Prova: Circuit per al gos, atracció de les ovelles fins a un punt, conducció fins a un cercle. Els pastors disposen de cinc minuts per complir aquesta prova. Es situen amb el seu gos en un petit pedestal, des del qual han de controlar el seu gos i, sense poder abandonar el pedestal en cap moment, han de conduir amb veus de comandament a través d'un circuit marcat per banderetes blaves i vermelles. El gos ha d'efectuar dues parades necessàries en el seu recorregut al toc d'un xiulet. Jau! Criden els pastors, o bé xiulen una ordre que vol dir el mateix... El gos, després, s'encara amb el ramat, que espera al voltant d'una bandera blanca al fons del recinte. Des d'allà, les han de conduir i fer que s'aturin dins d'un cercle. Quan això s'aconsegueix, el jutjat indica cap a quin dels dos "portals" han de conduir al ramat. Aquesta última fase és particularment complicada i emocionant.

Cada quatre pastors es canvia el ramat, i és que, atiades pels gossos, les ovelletes també es mereixen un bon aplaudiment i un descans.

Segona Prova:

Accedeixen a aquesta prova els vuit pastors i gossos més ben valorats de l'anterior. Un concepte més senzill, però el mateix grau de dificultat. El pastor ha d'aconseguir, en sis minuts, que el seu gos faci entrar en una pleta al ramat, i després treure'l. A aquestes alçades de la prova, el comportament de les ovelles és més caòtic, i requereix una major precisió.

Els espectadors vam tenir ocasió de comprovar com en l'últim moment una ovella sortia corrents... i tot el ramat se n'anava al darrere seu, desbaratant actuacions que haurien acabat  amb un resultat millor... però alhora demostrant la dificultat del control de les "manses" ovelles.

Qui ha tingut l'ocasió de gaudir d'un matí així no ho oblida,  és una cosa que us recomanem amb sinceritat.

El Concurs de Gossos d'Atura de Catalunya continuarà a les poblacions de Prades, Llavorsí ... Si no heu pogut venir aquest any a Andorra, encara queden algunes cites importants abans de la final nacional al País Basc.

CALENDARI: http://www.gossosdatura.com/fr7.html

Però l'any que ve, apunteu-ho bé a l'agenda: el XXIVè Concurs de Gossos d'Atura de Canillo, l'últim diumenge de juliol, no us el podeu perdre!

PERE AMBRÓS

I XUT

HILARI NOVILLO

I WHITNEY

JULI BALLOT

I XISPA

FERRAN RIU

I SATANÀS

.

FLORENCI SERRA

I PERLA

JOSÉ SARRIÀ

I LUNA

JOSE MARIA PALAZUELOS

I QUIM

MERCE RIBOT

I CENDRA

ARMAND FLAUJAT

I BAM

ESTEVE RIBES

I UTAH

JOSÉ MARÍA BOSCH

I MITSKA

JORGE OTEIZA

I ASERI (guineu en euskera)

































CLASSIFICACIÓ:


Empatats a 221 punts , 1r i 2n: PERLA (millor cronometratge) i ASERI.
218 p. 3r - QUIM
215p. 4t - LLUNA
214p. 5è - BAM
202p. 6è - XISPA
191p. 7è - CENDRA
181p. 8è - SATANÀS


I, malgrat que els punts van ser adjudicats de manera estricta i honesta, nosaltres els donem, a tots els participants, als seus fidels companys i als ramats, un gran primer premi!

XXIIIè CONCURS DE GOSSOS D'ATURA

XXIIIè CONCURS DE GOSSOS D’ATURA

El dia 31 de Juliol,  als Planells de Mereig (Canillo)

A les 9:00 Esmorzar dels Pastors

A les 11h el XXIIIè Concurs de Gossos d'Atura!

Si teniu una estoneta aquest cap de setmana 
realment us suggerim que vingueu a veure'l.

És una cosa que deixarà un bonic record en vosaltres!

És un esdeveniment anual, que té una gran tradició i, si us acosteu fins aquí, molt a prop d'on es realitzarà el concurs hi ha els Llacs de Pessons; al primer estany hi ha un refugi-restaurant que té una col·lecció dels cartells de les edicions passades!

Val la pena acostar-s'hi a tafanejar una mica!

Nosaltres, per descomptat que anirem a veure-ho!
Us n'explicarem més detalls al nostre Bloc la setmana vinent!

IT'S PICNIC TIME!!!

Estem en la millor època de l'any...

                       ... per anar de pícnic!

Simplement en la pausa del migdia ... en comptes d'anar a un restaurant de la zona, un pícnic sempre és una bona alternativa! Busquem un parc, o un lloc tranquil, i amb qualsevol cosa que ens haguem preparat podem gaudir realment d'una mica de descans de debò...

I és que, ja sigui amb els companys de feina, amb els amics, o fins i tot sol... Un pícnic és divertit i sobretot relaxant. I, a més, en aquesta època de crisi... és econòmic!!

Però... un pícnic de veritat és tot un esdeveniment! Necessita una mica de preparació i mooolta improvisació!

Què necessitem per a un pícnic?

Un lloc bonic!

Trieu bé! Que sigui tranquil, un parc, o si pot ser enmig del no res.

Agafar el cotxe, el tren o l'autobús i allunyar-nos del nostre entorn quotidià!

Perquè, si alguna cosa és imprescindible en un pícnic, és la sensació d'excursió!

Quadres!

Estovalles de quadres, un vestit de quadres, tovallons de quadres!

Són imprescindibles en qualsevol pícnic!

Regaleu-li una bonica camisa de quadres d'estil americà!

I a ella, regaleu-li un bonic vestit country de quadres!! I un llaç per als cabells a conjunt!

Res d'anar equipats de muntanya, a un pícnic cal anar-hi fent goig!

Una cistella!

Que sí, que és tronat! Millor encara! Una cistella amb allò bàsic ..

Un parell de platets macos de plàstic del súper xinès del barri, uns gots de coloraines també del xinès ..

Però tampoc us carregueu de trastos perquè, si no, l'"excursió" es converteix en una veritable "expedició"!

Una mica de menjar!!

Sandwiches yup! Una mica de picar ... i sobretot unes postres! No us conformeu amb portar fruita! Obriu la nevera i sigueu creatius .. Què hi ha? Doncs d'"això" seran els entrepans. Sobretot, que siguin divertits! Cal posar-hi un toc "american-70's" Que teniu unes pomes que se us passaran? Al forn amb una mica de canyella i una mica de licor, un toc de sucre, una mica de mantega ... i llestos! Una quiche .. Del que sigui! Hi ha una bossa d'espinacs oberta i un tros de formatge del mes passat .. Quiche d'espinacs i formatge! Dinamitzeu la vostra cuina!

I alguna cosa per beure!!

Un vi blanc ben fred, que aguanti un parell d'hores en una bossa d'aquestes isotèrmica, o un cava .. Està bé portar fanta de taronja i coca-cola ... però un vi sempre donarà aquest toc de glamour al pícnic!

Però el més important... és dur amb vosaltres moltes ganes de passar-ho bé!

Les coses més senzilles són les que més profundament ens fan somriure.

La llum de les estrelles

A primera vista, quantes estrelles podeu veure des de la finestra, o fent una passejada per la vostra ciutat? L'ull humà, sense ajuda de cap tipus de lents, per si mateix és capaç de percebre 3.000 estrelles en una nit clara. Quantes  en podeu veure vosaltres avui?

L'ull humà triga uns trenta minuts a adquirir el seu ple rendiment visual nocturn. És un procés que tots hem viscut quan passem d'un ambient il·luminat a un ambient de plena foscor; inicialment no veiem res, estem enlluernats. Progressivament, on ens semblava impossible distingir amb prou feines unes formes, comencem a notar que es defineixen els contorns i els nivells de brillantor. Al cap de poc temps, podríem moure'ns amb seguretat confiant en els nostres ulls. L'ull humà té dos "sensors" de visió, a la retina trobem dos tipus de cèl·lules especialitzades en captar l'espectre lumínic: els cons i els bastons. Els cons estan adaptats per a les longituds d'ona intenses de la llum diürna, són capaços de captar colors i de definir amb precisió el que veiem. Els bastons es troben en la part perifèrica, i són els responsables de la nostra visió nocturna. La seva sensibilitat està orientada a percebre les longituds d'ona de poca intensitat (blau), i són cecs als colors. La seva funcionalitat depèn d'una substància que segreguem, que es diu rodospina, que els va "omplint". Aquest procés triga aquests trenta minuts de què parlàvem en què cada vegada som capaços de percebre amb més precisió el que ens envolta... tot i la "foscor".

L'ésser humà, en un entorn com el nostre, en països desenvolupats, viu enlluernat. Les llums de les ciutats ens neguen literalment la possibilitat de veure el cel. Intentem imposar una intensitat lumínica similar a la diürna, i això és una cosa natural... ja que ens sentim insegurs en la nit. La llum ens permet allargar les nostres activitats, o reunir-nos i gaudir de la companyia dels nostres. Però el grau d'il·luminació nocturna està arribant a cotes que pertorben seriosament els cicles biològics, i ha passat a considerar-se com contaminació, l'anomenada contaminació lumínica. Al marge de la despesa inútil d'energia en moltes ocasions i, al marge de l'impacte ecològic en les migracions de les aus, en els cicles de fertilitat dels insectes, en la pol·linització... Doncs al marge de consideracions més complexes, hem d'entendre que ens estem privant a nosaltres mateixos d'una de les dues meitats del nostre entorn. La nit és bella. Des d'El Serrat, el cel és un bany d'estrelles, perquè tenim la sort de viure aquí, protegits per les muntanyes, en un entorn natural... Però la il·luminació de Barcelona, per exemple, es pot veure des de Mallorca. L'excés d'il·luminació i la seva mala adequació tenen un impacte molt agressiu en el cel, que es veu reforçat per la contaminació i la humitat. L'enllumenat de ciutats com Barcelona, Madrid, València... ens deixa davant cels ataronjats i grisencs. No hi ha 3.000 estrelles sobre nosaltres. La il·luminació de les nostres ciutats és visible en un radi d'uns 300 quilòmetres, i aconsegueix altures de 20 quilòmetres. És l'anomenat "skyglow": és contaminació.

Diverses associacions reclamen el dret natural als "cels foscos". Nosaltres, al Bringué Mountain Resort, som conscients de la importància del nostre entorn natural, i això inclou la qualitat del cel. Perquè es un tresor que hem de preservar, per a nosaltres, per a les generacions futures. Per això donem suport a la "Iniciativa Starlight", en col.laboració amb la UNESCO-World Heritage, signant el seu "ADOPCIÓ DE LA DECLARACIÓ SOBRE LA DEFENSA DEL CEL NOCTURN I EL DRET A LA LLUM DE LES ESTRELLES". I ens adjuntem als protocols recomanats de prevenció de contaminació lumínica, reduint l'enllumenat exterior ornamental innecessari.

Felis Silvestris Silvestris - Gat Fer

Un lleuger moviment entre el sotabosc, o potser va fer soroll al moure's. Això últim ho dubto. Un gat és silenciós i, en el cas d'un Gat Fer, la seva discreció és extremada. Potser ell no em va veure i una petita imprudència el va fer visible.

En una caminada allunyant-se de les zones poblades, és relativament senzill trobar-se amb senglars, isards, guineus, aus de tot tipus, martes, marmotes... però fins avui no havia tingut l'ocasió de veure un d'aquests elusius animals.

Felis silvestris silvestris - Gat Salvatge Europeu, o Gat Fer, com li diuen a la zona de Catalunya i també a Andorra, és una subespècie del Felis silvestris o Gat Salvatge. De Gats Salvatges, en trobem per tot Europa, Àfrica i part d'Àsia. La subespècie europea es troba distribuïda de forma irregular pel continent, coexistint a la península Ibèrica amb altres felins.

De seguida es nota que no estàs davant d'un felí domèstic, ni davant d'un gat salvatgí. La seva massa muscular és molt més gran, el seu port diferent, la seva mirada intensa... la cua és més curta i característicament anellada, les seves orelles també resulten diferents. És fàcil trobar-se, als pobles, mestissatges de gats domèstics amb aquesta varietat salvatge i, al veure'ns, es nota que comparteixen algunes d'aquestes característiques. I és que, en l'època de zel, entre gener i febrer, solen baixar a buscar companyes en granges o petits nuclis urbans. Aquesta és probablement la seva principal amenaça, la pèrdua de sang. La mescla. Cada vegada escassegen més. La fauna a Andorra gaudeix de gran diversitat, però el Gat Fer es troba entre les espècies en major perill d'extinció.

Una trobada que va ser un veritable tresor. Si vénen a visitar-nos, els desitgem la mateixa sort si surten a caminar.